Vaginisme, rerafons psicològic, algunes causes i tractament
Tenim vaginisme quan notem una contracció persistent i involuntària de la vagina que produeix un espasme i impedeix la penetració sexual. Pot donar-se des d’una clara molèstia per ser penetrada fins a la sensació de bloqueig total de l’entrada de la vagina. Generalment no causa dolor, però dificulta l’entrada del penis/objecte i impedeix el coit.
En la majoria de dones que tenen vaginisme la satisfacció sexual es pot donar a partir de carícies o estimulacions que no són intravaginals, és a dir, des del fregament del clítoris, preferentment, però es pot sentir frustració o por per ser penetrades, acabant en un cercle viciós de pensaments catastròfics al voltant de les relacions sexuals… mantenint o augmentant l’ansietat i la insatisfacció personal.
Les causes d’aquest fenòmen poden ser:
– Orgàniques: inflamacions, tumors, himen rígid… que requereixen tractament mèdic.
– No orgàniques: generalment psicològiques: educació sexual rígida o molt moralista que provoca por a la sexualitat i a l’embaràs, un fet traumàtic com una relació violenta, relacions coitals sense preàmbuls o estimulacions inadecuades, desidentificacions amb la pròpia sexualitat…
Malahuradament, a vegades no se’n troben les causes de manera clara, ja que els espasmes són involuntàris i a la persona li és molt difícil identificar el perquè de les seves reaccions.
Com podem treballar el vaginisme?
Cal tenir en compte que si se’n detecta un component psicològic, caldrà treballar dues vessants: la psicològica (treball dels pensaments, culpabilitat, reeducació en sexualitat, sensacions anticipatòries, pors…) i la física (consciència corporal, treball del sòl pelvià, tècniques de relaxació, detecció de la tensió i control de la musculatura vaginal…). Pot ser un procés llarg i requereix de molt compromís personal, però donar-se el permís per treballar-ne les sensacions pot portar a un autoconeixement corporal molt enriquidor i un major gaudi de les relacions. En ocasions, la col·laboració de la parella (si se’n té) pot ser molt important per contribuïr a rebaixar-ne la simptomatologia.
Trinitat Soler, Psicòloga de Centre Medicina Correctiva
Article publicat al Centre de Medicina Correctiva de Sabadell (CMC). Més informació del CMC:
