Expressar emocions: Com diem el que no ens agrada?

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de comprar a la meva neboda un conte sobre un monstre que s’havia fet un embolic amb les seves emocions. El conte explicava quines emocions bàsiques teniem i com mirar de separar-les en petits “potets de vidre” per tal de no tenir un esclat de sensacions que no sabem com controlar. Aquest conte ens parlava de: l’alegria, la tristesa, la ràbia, la por i la calma. Totes separades funcionen millor… però com les identifiquem? És curiós adonar-se de per què la gent es fa un embolic d’emocions i no les sap identificar. Segurament el problema resideixi en que ningú ens va explicar que ens hem d’acostumar a dir què és el que sentim, i així, poc a poc podem anar-ho identificant.

Quan parlem amb l’altra gent, una de les tècniques del que anomenem la “comunicació assertiva“, és precisament utilitzar el que sentim com una part de l’argument del que volem dir. Per això, quan tinc alumnes a les classes de resolució de conflictes, sempre els presento l’esquema bàsic de com dir-nos les coses seguint un ordre, que per mi és senzill i alhora crucial per dirigir-se a l’altre sense mals entesos. L’estructura del que volem dir es divideix en 4 passos:

1 – “Quan tu fas/ el que has fet…” (criticar el que s’ha fet, mai a la persona. El “tu ets així o aixà” no ens serveix de res perquè la persona ens escolti sense sentir-ho com un atac).

2 – “Jo em sento… perquè… / ha fet que em senti… perquè….” (utilitzar l’emoció. Què ens ha fet sentir? com estic respecte això que li vull comunicar?)

3 – “Entenc que tu… ho has fet perquè…” (empatitzar, utilitzar l’emoció i integrar l’explicació des del punt de vista de l’altra persona).

4 – “i per això, m’agradaria que…” (exposar el nostre punt de vista. Què és el que voldriem nosaltres? Què és el que ens ha fet sentir així perquè l’altre ens pugui entendre?)

5 – “Tu què en penses? / Tu com creus que ho podriem solucionar?” (en aquest últim pas, es tracta d’arribar a acords amb l’altre. L’altre té coses a dir, i hem de ser capaços tant de comunicar com d’escoltar a l’altre per arribar a una solució conjunta. Donem-li la oportunitat que l’altre ens respongui).

Per tant, un exemple seria: “(1) El fet que hagis trucat a la llogatera sense dir-m’ho abans, (2) m’ha fet sentir una mica decepcionada, (2) ja que t’havia comentat que haviem de parlar del que li haviem de dir. (3) Entenc que tu ho has fet per treure feina, però que no m’ho hagis consultat m’ha atabalat una mica. (4)Per això m’agradaria que la propera vegada que es dóni una situació així, m’avisis que ho faràs per consensuar el que direm. (5) Com ho veus?“

Espero que l’esquema us sigui d’utilitat per aprendre a dir allò que no ens agrada. Us deixo amb dues versions del conte del Monstre dels Colors, un conte molt bonic: