Conviure amb l’Asperger
Durant aquest temps, he tingut la sort de conèixer diverses persones que tenen la capacitat de ser sinceres, puntuals, perfeccionistes, de vida rutinària i senzilla, amb una intel·ligència desbordant.
En ocasions hem xocat amb punts de vista, maneres d’ordenar-nos el món, d’entendre el concepte de “flexibilitat” i “normes”, de poder fer canvis de plans sense angoixar-se. I intentar enfrontar-se a situacions socials on no se senten precisament còmodes.
Fa un temps, una d’aquestes persones em va enviar un escrit, el qual penso que és interessant de compartir, i que vaig enviar, amb el seu consentiment, a la revista TOT Cerdanyola.
Crec que és una bona reflexió per adonar-se del que un sent quan li és difícil sentir que encaixa amb la resta. Però això només és una etapa. Hem d’estar orgullosos/es de ser qui som, entendren’s, acceptar-nos i estimar-nos, perquè no hi haurà ABSOLUTAMENT NINGÚ IGUAL QUE NOSALTRES. Això és el que fa que cadascú sigui especial i perfecte en tota la seva essència.
Gràcies David, pel teu escrit i les teves ganes de compartir-lo.
