I ara què? Recomanacions per figures tutores o amb fills a càrrec durant el confinament:
Escrit per Raquel Costa i Trinitat Soler
El confinament, les fases de desescalada, els intervals de sortides, el retorn d’alguns progenitors a algunes feines de manera presencial i la manca d’organització… comencen a generar algunes situacions que són inconfortables per totes les edats, no només per l’edat adulta.
Després de l’anterior escrit del blog, que vam anomenar “L’espiral Invisible”, algunes persones ens han fet arribar els seus neguits sobre “quins efectes pot tenir aquesta etapa de confinament en els infants”, motiu pel qual publiquem també un recull per la gestió i/o possibles casos que ens podem trobar.
De segur ens és complicat poder reflexar tot el que pot generar, ja que cada cas és un món i el desenvolupament de l’infant no és una línia recta amb diferents objectius a acomplir. Apart, l’efecte de l’entorn és important en la seva evolució. Volem destacar que no hi ha recepta general per evitar els entrebancs que poden causar les actuals circumstàncies però els podem identificar i prevenir. Mirarem de perfilar algunes situacions:
Problemes socials i de desenvolupament:
Avorriment, ràbia: Certament, alguns casos generen pocs espais per educar amb condicions favorables si l’infant no té germans, o es porten molta diferència, o troba a faltar als companys/es i els pares/mares/tutors legals han d’adoptar tots els rols. Es pot generar un increment en la intensitat de símptomes si el nen ja presenta alguna alteració del comportament (TDAH, TOC, etc.), pors, ansietat i pèrdua de rutines que donen estabilitat al petit.
La baixa estimulació en el joc, sensació de solitud: En cas que l’infant no tingui germans o ajuda, famílies monoparentals, que les figures tutores treballin en els mateixos intervals horaris… pot afegir un contagi de l’estat d’ànim baix d’adults a nens, identificació d’emocions més complicada per la falta de diversitat en el dia a dia, dificultat per continuar les rutines com es voldria.
Manca de normes i límits: També pot succeir que, quan es torni a l’escola hi hagi més resistència a obeir les normes si no es manté un mínim de rutines horàries a casa.
Per aquests casos recomanem:
- Establir hàbits com dutxar-se vestir-se i fer el passeig de manera regular.
- Delimitar espais i/o moments per a cada cosa entre els membres de la unitat familiar. Això revertirà en la tranquil·litat de grans i petits. Un exemple és fer un horari conjunt on s’estableixin uns horaris “parcialment” similiars als de l’escola de dilluns a divendres. Tal i com recomana l’associació espanyola de pediatria (AEP).
- Creació de nous escenaris com parlar per telèfon amb els amics o de balcó a balcó.
- Permetre als infants que proposin activitats, però també suggerir-ne nosaltres, pot ser que a l’inici mostrin alguna reticència, però després d’accedir poden acabar divertint-se.
Complicacions emocionals:
Desobediència: l’aïllament d’alguns dels essers estimats i la incertesa de la situació pot comportar una major tensió, por, ansietat, pànic, desobediència i rebel·lia davant de les normes a casa.
Les pors: La transmissió de certes pors adultes per evitar la malaltia, es poden accentuar, acabat el confinament, sempre que la família augmenti un nivell de creences molt “alertades” on per exemple, “els avis esdevenen intocables”, “tot l’espai ha d’estar sempre desinfectat”, o bé pensar “com ho farem” si la família no ingressa diners.
Per aquests casos recomanem:
- Molta paciència i comprensió, és una situació complicada per grans i petits. Doneu-los tot l’amor i recolzament incondicional, admetent que l’infant també té sentiments.
- Animar als petits a mostrar els seus sentiments i pors, adequats a cada edat. Alguns contes que poden servir, entre d’altres: “El monstre dels colors”, “El buit”, “Emocions i sentiments, contes i cançons”, “Diario de las emociones”…
- És convenient evitar transmetre catastrofisme amb aspectes com la higiene i por al contagi. No es pot desinfectar el planeta sencer. Cal oferir missatges d’esperança i confiança, explicant que no només ens protegim a nosaltres mateixos, sinó també a la resta. Recordar que la situació és temporal.
- Si hi ha un problema d’ingressos que pot afectar anímicament, evitar l’evocació de l’emoció cap a l’infant, mirar de transmetre amb el màxim de claredat a l’infant que es passa per una situació complicada, explicant l’estat de preocupació de la persona adulta, però també transmetre que s’estan buscant opcions o que l’infant no ha de pensar en aquests aspectes.
Problemes físics:
La manca Vitamina D (del sol) és necessària pel creixement i establiment dels cicles nit/dia, així com l’estat d’ànim.
L’exercici insuficient, el sedentarisme, podrien arribar a comportar manca d’estimulació i de lateralitat i sincronia.
Per tant, recomanem que:
- Aprofiteu els intervals temporals per a fer el passeig amb les vostres filles i fills. La llum del sol és primordial per un bon desenvolupament.
- Promoveu alguna activitat física: és primordial per l’estat d’ànim, redueix l’ansietat, millora l’humor i els cicles de son així com evita el risc de sobrepès.
- Sempre que es pugui, cercar algun joc de psicomotricitat fina o gruixuda algun cop al dia.
Cal tenir en compte que no hi ha pares ni mares perfectes. Que s’està fent tot de la millor manera possible i cada menor al nostre càrrec experimentarà algún efecte segons la situació. A continuació, us deixem les etapes de desenvolupament per a què tingueu un marc de referència, que en cap cas, és homogeni per cap edat, sinó que compleix uns intervals estadístics d’assoliment:
Etapa orientativa | Evolució del desenvolupament | A tenir en compte amb les fases del COVID |
---|---|---|
3-6 anys preescolar | Necessita adult que el supervisi però juga amb altres companys en paral·lel (base del joc cooperatiu). Empatia, resolució de conflictes mitjançant el llenguatge, diferenciació entre bé i el mal, incorporació de les normes socials. | Emocionalment recordar que les emocions són passatgeres i canviants. És clau tenir contacte amb altres nens encara que sigui en videotrucades/ exercicis per madurar el sistema psicomotriu. Cercar jocs conjunts amb altres membres de la familia. |
6-9 anys
Infantesa | Maduració motriu en augment. A partir d’aquesta edat, els pares/tutors van perdent més rellevància perquè el nen es socialitza sobretot amb els seus iguals. És sent independent i es reafirma excloent a les figures de referència en les converses, interessos i jocs | |
9-12 anys
Estirada | Torna la descoordinació pel canvi corporal, estirada general del cos. El jove ha de tornar a redefinir-se: ja no és un nen petit. | Gran importància del llenguatge per assimilar aquestes crisis. Necessitat de fer exercici |
12-15 anys Preadolescència | Les hormones segueixen esculpint el cervell i el cos. Conflictes emocionals que poden derivar en depressions, trastorns alimentaris, etc. Despertar sexual. | Vigilar l’autoestima perquè part del valor que es dóna el jove ve de l’aprovació de l’amistat. No sermonejar i escoltar els problemes per evitar que es tanqui en banda. Donar-.li espai per la identitat de grup. |
16-20 anys adolescència | S’acaben els canvis físics principals i la personalitat es defineix per la vida adulta |
Bibliografia i altres fonts d’interès:
Llibres:
- Etología. La conducta animal, un modelo para el hombre. Klaus Thews. Círculo de Lectores
- El cerebro del niño. 12 estrategias para cultivar la mente en el desarrollo de tu hijo. D. J. Sieguel, T. Payne Bryson. Alba.
- Trastornos psiquiátricos en la adolescencia. P. Sánchez Mascaraque. Adolescere. Revista de formación continuada de la Sociedad Española de Medicina de la Adolescencia. Vol. III. mayo 2015, n. 2
Webs interés:
- criarconsentidocomun.com
- El Plural: Paciencia rutinas y orden, claves en el confinamiento de los niños. (Conté un exemple d’horari infantil) https://www.elplural.com/sociedad/coronavirus-paciencia-rutinas-orden-claves-confinamiento-ninos_235902102
- https://prevensi.es/ Prevenció de l’abús sexual infantil
- bebesymas.com Mamen Jiménez. Desarrollo social en bebés y niños: así socializa tu hijo según su edad
- com/salud-deporte/problemas-fisicos-del-confinamiento-solucion.html. Juan José Esteban
- jessicafillol.es. Jessica Fillol. Una socióloga confinada
- neuropediatria.org. MJ Mas. Etapas del neurodesarrollo
- neuropediatria.org. MJ Mas. Confinamiento y atención temprana
- COPC gestió recomanacions quarentena (document)
- COPC gestió relacions convivència COVID (document)
Contes i emocions, documentació d’interès:
- https://www.damarisgelabert.com/album/emocions-i-sentiments-contes-i-cancons/
- http://www.annallenas.com/libros-ilustrados.html
- http://www.joanturu.cat/llibres/
- COPC gestió recomanacions quarentena (document)
- COPC gestió relacions convivència COVID (document)
Ma. Isabel Serra Badia
20 de maig de 2020 @ 17:50
Crec, que tot el que està aquí exposat, es per donar orientació a les Families, de la situació que estem vivin, però també es veritat, que moltes, dissortadament No podràn assegurar ni els mínims “necesaris” per la seva Familia.
M’ha semblat be i necesari, aquestes explicacions, vers tot el que està succeïnt. Gràcies per la vostra informació. I disculpeu si no he entés be, el vostre missatge.