Els estils comunicatius
Per introduïr breument el concepte de l’assertivitat, primer presentaré breument els estils comunicatius. Cal tenir en compte que l’estil comunicatiu comporta no només una manera de parlar, sinó una manera de pensar i de veure la vida. La manera com percebem el món, també suposa la manera de comunicar-nos cap als altres.
Vejem un exemple d’un vídeo divertit que l’empresa EVERIS utilitza per tal de distingir els estils PASSIU, ASSERTIU i AGRESSIU:
https://www.youtube.com/watch?v=GRX1_-15xwE
COMUNICACIÓ ASSERTIVA:
Estil que no va a guanyar ni a perdre, sinó a arribar a un acord. Parla fluida, sense bloquejos. Expressa sentiments, discrepa obertament (però sense atacar), demana aclariments, accepta capacitats i limitacions d’un mateix i dels altres.
COMUNICACIÓ PASSIVA:
Generalment correspon a un perfil de persona callada i submisa, però pot presentar ressentiment en els seus pensaments i creences.
La variant PASSIVO-AGRESSIVA usa amb frecuència la manipulació de no dir les coses directament als afectats/des. Es llancen “frases a l’aire” o “cap a altres persones que no tenen a veure amb el problema” per aconseguir que se’ls tingui en compte.
PRESENTEN FALTA D’HABILITAT PER AFRONTAR LES SITUACIONS D’UNA ALTRA MANERA
COMUNICACIÓ AGRESSIVA:
Defensa en excés els seus drets i interessos personals sense tenir en compte els altres. Volum de veu elevat, parla poc fluïda, taxativa, interromp als altres, postura tensa i fins i tot envaïnt l’espai de l’altre i amb tendència a contratacar.
Sol tenir un patró de pensament egocèntric i costum de creure que si no són així es tornen vulnerables. Ho situen tot en termes de guanyar o perdre.
Us deixo amb un petit exemple de com pot canviar el què diem, a la nostra percepció i la dels altres, el curtmetratge “Es un bello dia, pero no puedo verlo”. Gaudiu-ne!
