De vegades aprendre a acceptar all\u00f2 que ens remou \u00e9s complicat i passa per moltes fases que vivim com a “no confortables”. Els sentiments es barrejen entre la r\u00e0bia i l’autocompassi\u00f3 per all\u00f2 que no som i voldriem ser… fins que de cop, ens adonem que no som tan diferents de l’altra gent, que tot all\u00f2 que ens fa mal ha fet mal tamb\u00e9 a altres persones… i algun dia, ACCEPTES.<\/p>\n
Per\u00f2… qu\u00e8 vol dir ACCEPTAR?<\/p>\n
ACCEPTAR, no \u00e9s res m\u00e9s que aix\u00f2. NORMALITZAR la nostra situaci\u00f3. Som com som, no hi ha m\u00e9s. No som millors ni pitjors per ser com som. Simplement som, i la primera feina per acceptar com s\u00f3n els altres, comen\u00e7a per acceptar-nos a nosaltres mateixos: amb els nostres “defectes”, les nostres “virtuts” i les nostres “limitacions”. Sense intentar res m\u00e9s que fer nous passos des del punt o estem i no mirar m\u00e9s lluny ni tenir EXPECTATIVES de “com ha de ser” i “com hauria d’haver estat”. Tot el que avancem a la vida est\u00e0 b\u00e9 i ens porta a aprendre de les nostres experi\u00e8ncies.<\/p>\n
NORMALITZA qualsevol situaci\u00f3, teva i dels altres, no la jutgis de si series millor aix\u00ed o aix\u00e0, de si has perdut aix\u00f2 o all\u00f2, de si el teu ideal seria aix\u00ed, no intentis canviar-ho. Parteix d’on ets i qu\u00e8 pots fer des de la situaci\u00f3 d’on ets. No hi ha m\u00e9s, un ha de poder tirar endavant despr\u00e9s de passar pel que sigui. Ets alg\u00fa \u00fanic, i especial, perqu\u00e8 ETS TU. I hi haur\u00e0 molta gent que segurament no li agradi, i molta d’altra per qui ser\u00e0s una persona fant\u00e0stica tal com ets. A les teves mans est\u00e0 mantenir all\u00f2 que et fa sentir b\u00e9 i no deixar-te endur per l’autojudici negatiu, ni agafar aquelles opinions referents que reafirmin una mala visi\u00f3 de qui ets.<\/p>\n
Il\u00b7lustro el text amb aquest v\u00eddeo. Gaudiu-ne, \u00e9s realment, un regal, com el seu t\u00edtol indica:<\/p>\n