Avui m’han fet arribar un v\u00eddeo for\u00e7a interessant sobre higiene emocional, de Guy Winch, i com cos i ment (sabem que no estan dissociats) conflueixen en l’estat general de la persona. Est\u00e0 integrament en angl\u00e8s. Em quedo amb dues idees que he vist que en fa esment que m’agrada promoure als pacients:<\/p>\n
– El concepte de “indissocialitat cos-ment”<\/b>. El cervell d\u00f3na ordres al cos a l’hora de bellugar-lo, fer excercici o dir-li que li fa mal una extremitat perqu\u00e8 l’aparti o canvii la posici\u00f3 d’aquesta. De tota manera, un cervell, paral\u00b7lelament a les funcions corporals, tamb\u00e9 pensa. \u00c9s important fer \u00e8nfasi amb aix\u00f2, perque per aquest motiu, quan est\u00e0s constipat amb el nas tapat i mal de cap, et costa pensar, per\u00f2 tamb\u00e9 al rev\u00e9s: Quan est\u00e0s baix de “moral” (trist, decebut, desanimat) tamb\u00e9 dones ordres al cos inverses: que no pot afrontar tantes coses, que baixi el rendiment, que dormi o que es deprimeixi… fins i tot pot portar a ajudar que el cos es percebi vulnerable i que agafi diferents malalties perqu\u00e8 li baixa el sistema immunit\u00e0ri.<\/p>\n
– El concepte de les “expectatives”:<\/b> Bona part de la generaci\u00f3 de pensaments negatius t\u00e9 a veure amb les expectatives que tinc d’alg\u00fa o d’alguna cosa. Si jo esperava que per Sant Jordi em regalessin una rosa i no la rebo, em sento malament, perqu\u00e8 em trenca les expectatives. Si jo crec que les normes a seguir a casa meva s\u00f3n d’una manera (per exemple: fer cada dia el llit, tenir els plats nets al vespre, no deixar revistes al WC…) i l’altre persona que conviu amb mi t\u00e9 una altra idea (rentar plats cada dos dies, no fer el llit, tenir revistes al WC per mirar-les quan s’hi asseu) em trenca les expectatives<\/b>. Si no s\u00e9 comunicar-li el problema i arribar a una soluci\u00f3 conjunta, em crea un conflicte<\/b>, i aquest conflicte genera tensi\u00f3, malestar… aquest malestar si no el deixo anar, o no tinc l’espai per fer-ho, al temps d’aguantar-lo en el meu cervell, em crea una tensi\u00f3 corporal… la que sigui: de vegades un malestar corporal (una tensi\u00f3 a l’esquena), de vegades un doloret intern, problemes de panxa, una tremolor… de vegades afavoreix el sorgiment d’una malaltia m\u00e9s greu (i dic “afavoreix” eh! perqu\u00e8 “predisposa” al cos a un baix estat, per\u00f2 no el “condiciona”).
\nSi en un altre cas, una malaltia m\u00e9s greu que ja m’ha aparegut pel que sigui (menjar malament, fumar…), em decepciona, autom\u00e0ticament envia al cervell una ordre de “No lluitis” o “est\u00e0s malament”. Canviar aquest xip per un “puc fer alguna cosa”, un “la vida \u00e9s aix\u00ed per\u00f2 aix\u00f2 no em detindr\u00e0 les ganes de sortir-me’n” o un “no \u00e9s tan greu” o visualitzar que te’n surts o que fas vida normal… tot aix\u00f2 canvia certs aspectes en la percepci\u00f3 de l’afrontament d’aix\u00f2.<\/p>\n