EL MÓN ÉS PELS FORTS?

Fa temps, quan estudiava articles sobre bullying o assatjament escolar, molta gent es preguntava per què moltes vegades l’infant que havia viscut situacions de maltractament, o les havia vist donar-se amb els seus familiars, de vegades no condemnava els fets, ni es posava de part de la persona que ho patia, sinó que la seva forma d’actuar acabava essent com la de la figura maltractadora. Per què es dóna això? Molt senzill: en infants més petits, només hi ha dues figures referents en la parella de cuidadors. Si un dels dos cuidadors sempre “reb”, i l’altre sempre “guanya”, l’infant el que associa és precisament que al món només hi ha dos nivells de persones: “Els forts” i “els febles”. Si no vols ser el “feble”, actues com el “fort”, utilitzant totes les “eines” que el referent que tenies t’ha ofert: maltractar, escridassar, ridiculitzar, desafiar… Bona part de la reeducació consisteix en fer veure que hi ha molts altres estils referents que tenen relacions més coordials i saludables, i aquest és un dels motius pels quals els psicòlegs sempre aconsellen als pares i mares, que els seus conflictes no els discuteixin davant dels fills/es, ja que pels jovenets que no els costi perdre el respecte a l’altre i que es posin ràpidament de part d’una de les figures paternes, pot ser una font d’idees de com “atacar” perquè “no t’ataquin”.