Quan acceptem
De vegades aprendre a acceptar allò que ens remou és complicat i passa per moltes fases que vivim com a “no confortables”. Els sentiments es barrejen entre la ràbia i l’autocompassió per allò que no som i voldriem ser… fins que de cop, ens adonem que no som tan diferents de l’altra gent, que tot allò que ens fa mal ha fet mal també a altres persones… i algun dia, ACCEPTES.
Però… què vol dir ACCEPTAR?
ACCEPTAR, no és res més que això. NORMALITZAR la nostra situació. Som com som, no hi ha més. No som millors ni pitjors per ser com som. Simplement som, i la primera feina per acceptar com són els altres, comença per acceptar-nos a nosaltres mateixos: amb els nostres “defectes”, les nostres “virtuts” i les nostres “limitacions”. Sense intentar res més que fer nous passos des del punt o estem i no mirar més lluny ni tenir EXPECTATIVES de “com ha de ser” i “com hauria d’haver estat”. Tot el que avancem a la vida està bé i ens porta a aprendre de les nostres experiències.
NORMALITZA qualsevol situació, teva i dels altres, no la jutgis de si series millor així o aixà, de si has perdut això o allò, de si el teu ideal seria així, no intentis canviar-ho. Parteix d’on ets i què pots fer des de la situació d’on ets. No hi ha més, un ha de poder tirar endavant després de passar pel que sigui. Ets algú únic, i especial, perquè ETS TU. I hi haurà molta gent que segurament no li agradi, i molta d’altra per qui seràs una persona fantàstica tal com ets. A les teves mans està mantenir allò que et fa sentir bé i no deixar-te endur per l’autojudici negatiu, ni agafar aquelles opinions referents que reafirmin una mala visió de qui ets.
Il·lustro el text amb aquest vídeo. Gaudiu-ne, és realment, un regal, com el seu títol indica:
