Com penses? Les idees irracionals.
Ens hem parat a pensar mai com és que hi ha persones amb qui tenim una diferència d’impressions constant i no sabem com resoldre-ho? Per què deu passar això que la nostra visió d’una cosa en el moment que “xoca” amb un altre punt de vista, ens pot arribar a generar sensacions de les més variades?
El que ens respon o demana una altre persona ens pot generar por, tensió, ansietat, estrès, ira, ràbia… o simplement, ens porta a decidir tallar la relació amb l’altre, perquè creiem que no ens entenen. Intentem justificar-nos creient que podem convèncer l’altre i que tenim la raó, sentint-nos incompresos, utilitzats, decebuts per l’altre punt de vista.
Moltes vegades sentir-nos atacats o decebuts en relació amb els altres, ve donat per un seguit de creences que ens han donat a tots/es una visió del món i que després ens costen de “desmitificar” per tal de poder arribar a nous consensos. D’això, en diem “idees irracionals”. Considerem una idea irracional com aquell pensament que normalment ens afecta d’una manera determinada i que fa que percebem les relacions amb altres persones en funció de la manera en que ens mirem “el món”.
Albert Ellis (1955) va agrupar aquest conjunt d’idees irracionals i les va classificar en les més compartides per la gent a l’hora de justificar les seves accions. Són les següents:
- És necessari per a un ésser humà ser estimat i acceptat per a tothom.
- Un ha de ser molt competent i saber resoldre-ho tot si vol considerar-se necessari i útil.
- Hi ha gent dolenta i despreciable que ha de rebre el seu càstic.
- És horrible que les coses no surtin com a un li agradaria.
- La desgràcia humana és deguda a causes externes i la gent no té cap o molt poques possibilitats de controlar els seus disgustos i trastorns.
- Si alguna cosa és o pot ser perillosa o atemoritzant, cal preocupar-se molt al respecte i recrear-se constantment en la possiblitat que això passi.
- És més senzill evitar que fer front a algunes dificultats o responsabilitats personals.
- Sempre es necessita d’algú més fort que un mateix en qui poder confiar.
- Un succés passat és un important determinant de la conducta present, perquè si alguna cosa ens va afectar molt, continuarà afectant-nos indefinidament.
- Un ha d’estar permanentment preocupat pels problemes dels altres.
Segurament, la nostra manera de pensar no coincideix en totes les idees, però segur que n’hi ha alguna amb la que pots estar força d’acord… la feina és en cadascú per tal de rebatre les idees que considera que té més arrelades o d’acudir a suport professional per tal d’aprendre a desmitificar-les, a identificar en quin grau estem d’acord amb aquestes idees i sobretot, adonar-nos que són irracionals, que no són útils, que tenir graus d’acord amb aquestes idees només ens comporta cert grau d’inseguretat, de preocupació, d’indefensió, d’incomprensió, de fòbies, d’ansietat,… en definitiva, són explicacions que donem a les coses que ens poden impedir fer canvis importants per poder veure el món d’una altra manera i poder començar amb més autoestima i fortalesa en moltes situacions. Si jo em justifico, no actuo per solucionar un problema, i aquest problema, persisteix.
El consell és que afrontis qualsevol situació tal i com vingui, com un repte personal per tal d’aprendre de la nova experiència i saber-la resoldre amb profit. I que ningú té la raó absoluta, té maneres de veure les coses que es poden flexibilitzar, tant d’un mateix com dels altres. Si no som flexibles amb les nostres idees, plantejem-nos com podrem acceptar les dels altres i afrontar tot el que ens depara la vida.
